«Caput aut navis» al Museu de la Pell d’Igualada
22/09/2023 -28/01/2024
De dimarts a divendres, de 10 a 14 h; dijous i divendres, de 16 a 18.30 h; dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 h
Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. C/ Dr. Joan Mercader, 1. Igualada
- General
«Caput aut navis. A cara o creu» era el nom d’un dels jocs més populars en l’antiguitat, un joc amb el qual encara ens entretenim avui dia. Ja no en diem així, el nom ha canviat, però el joc ha perviscut. De ben segur que hi heu jugat.
A través de 72 peces del fons del Museu de Granollers, l'exposició us convida a fer un passeig pel món del joc en temps antics. Aquest conjunt de peces de petit format, que normalment reposen en caixes als magatzems, prenen un nou protagonisme i ens expliquen com es jugava des dels temps dels ibers i dels romans fins a l’època medieval.
«Es coneix més a una persona amb una hora de joc que en un any de conversa». Plató
#caputautnavisAccessibilitat
Contingut
El món de la mainada
Peces de joc ibèriques, petites fitxes de tauler romanes, joguines...Començant pel món de la mainada, descobrirem com s’ho feien ara fa més de 2.000 anys per entretenir-se i formar-se tot jugant.
Jugar a cuinetes
Plats, bols, cassoles i tasses eren part de les joguines que emprava la quitxalla en el temps dels ibers. Aquests petits objectes ens distreuen i són un aprenentatge de vida, mentre juguem a ser grans.
Sons i bales
Campanetes i picarols feien la funció de sonall per distreure els nadons i es cosien a d’altres joguines perquè dringuessin. També des de temps immemorials, les bales d’argila, de ceràmica, de pedra o de vidre han estat un dels jocs de punteria més universals.
Alea iacta est / La sort està tirada
Des del marro o tres en ratlla a jocs de punteria o estratègia, les fitxes de joc d’època ibèrica i romana que han arribat a les nostres mans ens mostren l’afició que des de temps antics hem tingut tots pel joc.
Golafre!
Una peça extraordinària, recuperada a les excavacions del Puig del Castell de Samalús, conserva l'apel·latiu GVLO (golafre) associat al número IIII de característiques negatives. Pertany a les petites plaques d’os amb el nom de tesserae lusoriae, que en llatí vol dir «peces de joc».
A jugar!
Un dels jocs que més bé documentem en jaciments arqueològics ibèrics i romans és el de la taba. La forma més comuna del joc consistia a utilitzar aquest os del peu del xai com si fos un dau, llançant-lo al terra i, depenent de com caigués, de quina de les quatre cares mostrés, tenia un valor o un altre.
Caput aut navis
Des de que hi ha moneda, s’ha jugat sempre a provar sort, a veure de quin cantó queia la peça. En temps dels romans, el nom que va fer fortuna va ser Caput aut navis (cap o nau), al·ludint als elements representats en algunes de les seves monedes: uns asos romans, on trobem la cara doble del déu Janus, a l’anvers, i de la proa d’una nau de guerra al revers. No serà fins època posterior quan adoptarà el nom de «cara o creu» fent referència als elements que ja trobem des d’època medieval.
La vil·la romana de l’Espelt
L’estada de «Caput aut navis» a Igualada coincideix amb la commemoració de la trobada del jaciment de la vil·la romana de l’Espelt per part del director del Museu d’Art de Barcelona, Joan Ainuad de Lasarte l’any 1948. Per aquest motiu, la mostra «Caput aut navis» entra en diàleg amb l’exposició «Vil.la romanda de l’Espelt: 75 anys al descobert. Objectes de les vil·les romanes de la Conca d’Òdena», amb peces del fons del Museu de la Pell provinents de les vil·les romanes de l’Espelt, a Odèna; el Pla de la Torra, a Santa Margarida de Montbui;, el Vilar de Met, de Vilanova del Camí; i Can Roca de la Pedrissa, a Igualada.
Jocs interactius
L’exposició Caput aut navis. A cara o creu es va concebre com una mostra inclusiva, didàctica i interactiva, que posava a l’abast del visitant una sèrie de recursos destinats a facilitar i enriquir la visita per a tothom.
Atesa la situació sanitària actual, alguns dels recursos es mantenen i altres queden limitats o modificats per garantir les mesures de seguretat e higiene.
Galeria d'imatges
Tipus d'exposició
- Didàctica
Activitats vinculades
A Igualada, l’exposició compta amb una proposta educativa destinada a alumnes d’educació primària fins a l’educació postobligatòria.
Més informació al web del museu aquí.
Material de difusió
Accessibilitat
L’exposició s’ha concebut com una mostra inclusiva, didàctica i interactiva, que posa a l’abast del visitant una sèrie de recursos destinats a facilitar i enriquir la visita per a tothom.
Al portal del programa d’accessibilitat La Mirada Tàctil es presenten vuit vídeos especialment concebuts per a les persones amb dificultats auditives i sensitives on es presenten els continguts en llenguatge de signes per a la comunitat sord signant i subtitulat per a la comunitat sorda oralista.
Crèdits
Una exposició ideada pel Museu de Granollers i l’Ajuntament de Granollers i, adaptada per a la seva itinerància per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de Diputació de Barcelona
Comissari
Marc Guàrdia
Coordinació
Museu de Granollers
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Edició i coordinació
Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona
Itinerància
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Disseny gràfic
Eumo_dc
Il·lustracions
Bernat Velo
Producció
Cassany Designe
Expomon
Muntatge
Gestió Cultural
Accessibilitat
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Proposta dinamització
Jocs al segon
Restauració
Laboratori de Conservació-Restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Assegurança
Allianz, Compañia de Seguros y Reaseguros S.A.
Amb la col·laboració de:
Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya
Servei bibliogràfic de l’ONCE
Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA)
